Quinze variables per avaluar l’excel·lència de l’Economia Social i Solidària

El passat dissabte 11 d’abril es va celebrar la primera Trobada de Xinxetes Taronges, la comunitat de voluntaris i voluntàries que geocalitza els punts de l’Economia Social i Solidària. Per treballar en els criteris de qualificació d’aquestes iniciatives es va dedicar un dels tallers de la jornada. En aquest post es plasmen les conclusions del mateix.

Donat que cada una de les propostes requereix de l’acompliment mínim de vuit dels quinze criteris per ser considerada un nou node de la xarxa, la seva valoració és un element rellevant. Una visió de conjunt, com la que es va fer durant la trobada, ha de permetre una certa unitat a l’hora de validar cadascun dels projectes i, també, el seu grau d’acompliment en cada un dels indicadors.

La gradació va del zero, «no acompleix», al cinc, «assoliment excel·lent», i es preveu un camp de «no aplica» per a casos excepcionals. La puntuació màxima, reservada a iniciatives referents en l’ítem valorat, es relaciona a un alt compromís social i polític.

Del treball en grup, realitzat durant la trobada, en va sorgir un debat interessant en cada un dels indicadors, classificats segons el seu impacte social, ambiental i en l’organització i el treball.

1. Impacte social:

  • Proximitat. La relació de quilometratge, tant en l’oferta de productes com en els possibles serveis que es requereixin, ha de facilitar els circuits curts de consum. Per tant, ha de promoure el desenvolupament social i econòmic local.
  • Comerç just. Valorant les condicions laborals, en tot el seu procés, sobre les quals es produeix i comercialitza el producte o servei, minimitzant la intermediació i promovent que el productor no tingui un preu final imposat.
  • Transparència. Un rendiment de comptes públic assoleix la màxima gradació d’aquest indicador que cerca donar visibilitat a l’activitat econòmica de la iniciativa.
  • Integració social. Més enllà de facilitar els accessos i les instal·lacions a l’espai, que es valora com un estadi inicial, l’organització que vulgui assolir l’excel·lència en aquest camp ha de situar la persona en el centre de la mateixa i facilitar-ne la integració global.
  • Intercooperació. Aquest és un indicador estratègic a nivell social i econòmic del qüestionari, ja que ―a l’hora de realitzar-lo― ha de servir per incentivar els qui el responen, el consum integrat a la xarxa social i solidària. La creació d’una xarxa de consum integrant totes les demandes ha d’enfortir el model en el seu conjunt.
  • Xarxes. Aquest indicador equival, a nivell polític, a l’anterior. La capacitat de teixir xarxes de relació amb els agents que actuen de node de l’activitat i una participació activa han de promoure un reforç de la capacitat d’incidència política.
  • Banca ètica. A través d’aquest ítem podem valorar fins a quin punt la iniciativa és capaç d’adoptar esquemes econòmics de l’economia social solidària, de l’elecció de la banca ètica als models d’intercanvi, passant per l’ús de la moneda social.

2. Impacte mediambiental:

  • Criteris ecològics. Relacionant les necessitats que demanda la iniciativa, amb la cura en la seva elecció, tot valorant l’impacte mediambiental. Al mateix temps, el grau de compromís en reduir-lo i cercar models compensatoris i, inclús, d’autoproducció.
  • Gestió de residus. Valorant la gestió del rebuig que l’activitat comporta, intentant minimitzar-lo al màxim, especialment si la reparació i el reciclatge es promouen per sobre de l’adquisició de nous equipaments.
  • Estalvi i eficiència. Tenint en compte l’ús d’energia de baix consum, intentant reduir-lo, seleccionant un proveïdor sensible amb la renovable i, fins i tot, plantejant l’autoproducció.

3. Organització i treball:

  • Forquilla salarial. Valorant al màxim la igualtat de salaris i, si no hi ha remuneració, l’equitat en les hores de treball.
  • Desenvolupament personal i professional. Tenint en compte les diferents situacions personals i professionals de les persones que conformen la iniciativa i atenent el seu estat emocional.
  • Equitat de gènere. En totes les seves vessants, des del repartiment de tasques, com en l’ús del llenguatge en la comunicació.
  • Democràcia i participació. La iniciativa avaluada cerca mecanismes democràtics per la presa de decisions, on tots els membres poden participar-hi de forma igualitària.
  • Llicències i programari. Reconeixent l’ús de programari lliure i, especialment, les llicències que permeten que el coneixement generat sigui potencialment utilitzable per qualsevol persona.

Aquest és un qüestionari qualitatiu on és dificilíssim acomplir amb excel·lència tots els criteris. En qualsevol cas, l’instrument ha de servir d’autoavaluació. D’altra banda, la realització del qüestionari en posteriors ocasions, servirà de guia als projectes per verificar l’avanç cap als ideals que proposa l’economia social i solidària.