Dimecres 18 de març, el projecte “Barris i Crisi” de l’IEscola de l’IGOP (UAB) va convidar Pam a Pam, junt a d’altres projectes i persones que, a Catalunya i sobretot a la ciutat de Barcelona, “mapegen” realitats i/o processos, a un seminari sobre cartografies col·laboratives. La diversitat de les convocades tenia en comú el fet d’estar fent (o haver fet) “mapes” en entorns i pràctiques col·laboratives. “Mapes”, entre cometes i en plural, perquè ja només partint del concepte,  n’ emergia la diversitat.

a)   Mapes en format 1.0 i/o paper ; com els sorgits dels processos participatius amb perspectiva de gènere, dinamitzats per punt6.org a Esparreguera i Castelldefels durant els plans de barri dels anys 2009 i 2011; o com els del barri del Poble Sec, que a partir dels repensem del Trocasec, esdevenen eina de denuncia del pla Paral·lel (Bye,bye Poblesec?) i són proposta autogestionada, amb el Mapasec que es distribueix amb el diari de barri Zona Sec. I, també des del Poble Sec, però també en d’altres llocs de Barcelona, Raons Públiques que “mapifica” (en formats mural, moqueta i maqueta, entre d’altres)  l’elaboració de relats, representacions, debats i intercanvis on la ciutadania coneix i re-coneix els seus espais i territoris de la quotidianitat.

b)   Mapes en format 2.0 (digital, web) i/o més ;  com els de Nocions Comunes, amb el projecte  “Comuns Urbans de Barcelona” d’identificació d’algunes i rellevants “pràctiques de defensa, cura, reapropiació i gestió comunitàries” ;  tot i que, a la vegada, es participa en la generació de mapes 1.0 com els del curs “¿CÓMO COÑO SE SOSTIENE ESTO? Cuidados, ciudad e infraestructuras de lo común” on cada persona dibuixa les seves relacions (o no) de sostenibilitat de les cures (personal, col·lectiva i institucional).

I el propi “mapa de la innovació social” del projecte amfitrió de la trobada; on es georeferencien territorialment pràctiques d’innovació social en 5 grans àmbits (solidaritat ciutadana; horts urbans i energia alternativa; xarxes telemàtiques ciutadanes; finances socials i grups de consum; i espais autogestionats).

Com a significatiu de Pam a Pam, vam voler constatar la continua disrupció dels mapes col·laboratius entre el 2.0  i l’ 1.0, és a dir, entre la realitat online i la realitat “real” (l’1.0 o offline), present en molts projectes, com és el cas del propi Pam a Pam. Ja que el mapa és a la vegada instrument (de treball, de detecció, de visualització) i objectiu (un producte a construir, elaborar); però allò més significatiu són els salts continus, ja que és la realitat offline la que alimenta l’online, per tal que aquesta online ajudi a enfortir i millorar l’offline. Sense les iniciatives d’Economia Social i Solidària (ESS) i consum responsable (CR) i les activistes que les detecten, coneixen, entrevisten i pugen al mapa, Pam a Pam no existiria; però a la vegada Pam a Pam enforteix l’ESS i el CR i les difon i visibilitza. I encara més, genera cultura i activisme social transformador, mitjançant els grups territorials d’activistes i les seves activitats.

I així, des de la perspectiva de Pam a Pam, la participació en aquesta trobada, ens permet obrir, com a mínim, tres línies de reflexió que poden esdevenir acció i actuacions:

a)    obrir, encara més, les dades del mapa Pam a Pam. Un debat important que ha de ser participat, tant per les activitats i organitzacions motores com per les pròpies iniciatives mapejades.

b)     les col·laboracions amb projectes com Mapasec i Raons Públiques (ja prèviament interessades en Pam a Pam, projecte que van conèixer a la passada Fira d’Economia Solidària). Una propera ruta Pam a Pam (per Poble Sec, Sant Antoni o …?) que podria crear, en viu i en directe, una maqueta, moqueta o mapa que la interpreti i representi per la ciutadania participant, per exemple.

c)      Les complementarietats i intercanvis de visions amb el mapa de la innovació social de “Barris i crisi”, podent-se generar espais de debat entorn allò que cada mapa “troba” (perquè és el que “busca”) i les zones d’intersecció ( o no) d’ambdós mapes.

Es va concloure amb una proposta de nova trobada on “observar” aquestes interseccions i col·laboracions possibles, però només fou esbossada… perquè el temps cronològic es tenyia pel color blau i grana del club més poderós del mapa de la ciutat. Per cert, com la seva samarreta mostra arreu del món és un club finançat per una de les economies més antítesi a l’ Economia Social i Solidària i “vesteix” una de les robes més brutes que denúncia la campanya “Roba neta” de SETEM. Ho té, molt difícil, per sortir mapejat a Pam a Pam!

I per últim, però no per això menys important: durant tota la trobada, a part de ser gravades, fórem “mapificades” pels relatogrames o #retatogramas de la Carla Boserman (@cboserman) que il·lustren aquest article!