L’SCEWC15 investiga les formes més innovadores de configurar les ciutats del futur i encarar els reptes d’uns metabolismes urbans cada cop més exigents pel que fa a recursos i serveis. La solució es busca sobretot en l’aplicació massiva de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que han de permetre assolir nivells molt superiors d’eficiència, sobretot energètica, i d’accessibilitat dels serveis.

El concepte de ‘ciutats intel·ligents’ neix dins el paradigma sostenibilista que creu que hi pot haver un desenvolupament que no consumeixi recursos per sobre de les taxes de substitució o de renovació, i que no aboqui residus en quantitats i qualitats que no siguin assimilables per part dels sistemes naturals, gràcies en gran part als avenços tecnològics.

D’entrada m’agradaria contribuir a desmitificar aquesta l’aproximació del desenvolupament capitalista ecocompatible. Som cada cop més les que, des de postures decreixentistes, creiem que el sistema industrial productivista – productor de trens amb navegadors a bord a cada seient o productor de sistemes d’enllumenat públic amb sensors de llum natural que en determinin l’encesa- no esdevindrà compatible amb els equilibris naturals gràcies a la tecnologia, sinó que calen polítiques públiques que apostin decididament per la reducció de la producció i el consum fins a nivells assumibles pels ecosistemes, si del que es tracta és de viure en ciutats sostenibles a llarg termini.

Però el model d’acumulació capitalista no és solament depredador de recursos naturals fora mesura, sinó també generador de creixents desigualtats socials – intranacionals i internacionals. I és des d’aquest punt de vista que cal també una reflexió sobre les condicions en què es produeixen aquestes TIC que ens condueixen al futur.

La deslocalització de la producció industrial a països amb costos laborals baixos és prou evident en el sector de l’electrònica. La major part dels principals fabricants per contracte de marques com Apple, Samsung o Dell, per citar-ne algunes, tenen les fàbriques a la Xina i a d’altres països de la regió.

L’onada de suïcidis a les fàbriques de Foxconn, el major fabricant per contracte d’electrònica del món, en va alertar al gran públic; i el resultat de nombroses investigacions independents de les condicions laborals en els llocs de producció han constatat que telèfons mòbils, ordinadors, càmeres, i navegadors de diverses menes es produeixen amb vulneracions flagrants dels drets humans. Vulneracions de drets recollits a les convencions fonamentals de l’Organització Internacional del Treball i a la Declaració Universal del Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides que fan referència a les hores de treball màximes, als salaris dignes, a la llibertat d’associació, o a la formació i protecció adequades per al treball amb substàncies perilloses.

Les ‘ciutats intel·ligents’, amb els objectius de l’eficiència i la sostenibilitat ambiental per davant, esdevenen grans consumidores d’aquestes tecnologies, amb els diners, cal dir-ho també, dels i de les contribuents. Els manca en canvi una reflexió igualment pertinent sobre l’impacte que la producció d’aquestes TIC té en la vida de milers de persones en altres ciutats que la mateixa tecnologia ha fet virtualment properes.

Les institucions públiques, com per exemple els ajuntaments, tenen una gran responsabilitat i alhora un gran poder de compra per influir en la millora de les condicions de vida de les persones que treballen en la manufactura de l’electrònica. Només l’han de voler i poder exercir.

És per facilitar això que ha nascut la iniciativa Electronics Watch, que vol combinar el poder de compra d’una part important del sector públic europeu per crear demanda per al treball decent. Electronics Watch posa en contacte els compradors públics afiliats amb una xarxa d’organitzacions dels països productors expertes en drets laborals i preparades per inspeccionar les seves cadenes de subministrament de productes electrònics. És un servei de monitoratge absolutament innovador que dóna veu i suport a les treballadores i els treballadors del sector i que fa possible així una compra pública de productes electrònics compromesa amb la justícia global.

Les ciutats intel·ligents del futur hauran d’adoptar també solucions innovadores com aquesta i incorporar a l’objectiu de l’eficiència el d’esdevenir més justes i responsables. Si no demostraran no haver estat prou intel·ligents per veure l’impacte global de la seva obstinació tecnològica.

Alba Trepat – SETEM Catalunya

  Aquest article s’ha elaborat amb el suport econòmic de la Unió Europea. Els continguts de l’article són responsabilitat única de SETEM i en cap cas es pot considerar que reflecteixen les opinions de la Unió Europea.