Guia per a la identificació d’economies comunitàries
VES AL MAPA
Marc conceptual
L’objectiu d’aquest text és posar sobre la taula les definicions existents sobre economies comunitàries i intentar generar un marc conceptual que permeti aclarir diferents conceptes que sovint es barregen, com són el d’economies comunitàries, però també la gestió comunitària o la dimensió sociocomunitària de l’ESS. Podeu trobar el Marc Conceptual complet en aquest PDF. Recollint allò que tenen en comú diferents definicions entendrem com econmies comunitàries:
El conjunt de pràctiques econòmiques que s’identifiquen per ser formes col·lectives de resolució de necessitats i tenen la voluntat de ser projectes comunitaris. També les identifica el fet que el treball voluntari és la base d’aquesta gestió col·lectiva, tot i que hi pot haver una part mínima de treball remunerat.
És la comunitat qui defineix les normes, des d’un principi de democràcia i horitzontalitat i, per tant, es basen en la gestió comunitària. La pertinença, i l’acceptació de les normes, drets i deures d’aquesta comunitat, permet accedir als béns i serveis comuns de forma gratuïta o recíproca. És a dir, per consumir en un grup de consum hem de pagar els productes, però sense fer les tasques que pertoquen ni acceptar-ne de les normes, no s’hi pot consumir.
La definició anterior ens ajuda a entendre l’objecte, però no és suficient per resoldre els dubtes i confusions amb altres conceptes. Per això proposem una eina conceptual que ajudi a fer aquestes distincions. Partim de la idea que hi ha quatre grans esferes econòmiques o des d’on satisfem necessitats:
- La llar
- La comunitat
- L’administració pública
Hi ha una cinquena esfera –que és a la base de tot-, que són els sistemes naturals, sense els quals no hi hauria ni matèria ni energia per processar dins del sistema econòmic, però la deixem fora de l’anàlisi perquè es regeix per unes normes molt diferents a les altres quatre.
Dins de cada una d’aquestes esferes, la manera d’accedir a les necessitats té uns mecanismes diferents, que els diferencien. Aquesta taula intenta ser un resum molt simplificat de com funciona cada esfera:
| El treball | Què permet l’accés a béns i serveis dins d’aquesta esfera? | Establiment de normes i regulacions | |
| La llar | Feminitzat, no remunerat, no reconegut/visibilitzat. | El sistema de relacions socioafectives en l’àmbit familiar.
Accés basat en la gratuïtat. |
Negociacions intra-familiars en base a normes no escrites sinó adoptades tàcitament en base a la cultura dominant. |
| La comunitat | No remunerat, amb diferents graus de voluntarietat. | La pertinença i acceptació per part de la comunitat i, per tant, tenir el capital social i les capacitats relacionals necessàries.
Accés basat en la gratuïtat i la reciprocitat. |
Diferents graus de regulació que van des de les normes no escrites i reproduïdes culturalment, a l’establiment d’institucions/organitzacions i formes de regulació més explícites. |
| L’administració pública | Remunerat i amb alts nivells de protecció. | El reconeixement i adquisició de drets de ciutadania és el que permet accedir als béns i serveis proveïts per l’estat.
Accés basat en el paper redistributiu de l’administració. |
Diferents nivells institucionals (en el nostre cas, europeu, estatal, autonòmic, local) que es condicionen entre sí. Amb moltes diferències i matisos segons el context, a les democràcies representatives, les normes les estableixen els parlaments/plens escollits per la ciutadania. |
| El mercat | Remunerat amb molta variabilitat en els nivells de protecció. El treball es ven al mercat a canvi d’un salari. | El poder adquisitiu o renda obtinguda a través de la venda del treball.
L’accés es basa en l’intercanvi de renda per béns i serveis. |
En general és una combinació de llei de l’oferta i la demanda molt depenent del poder de negociació de les parts, en gran part condicionada pel poder corporatiu de l’oferta i el paper de l’estat (depenent molt de quin sector o mercat analitzem). |
* És una adaptació de les propostes de Gibson-Graham al llibre Postcapitalist Politics. Disponible : https://becomingpoor.files.wordpress.com/2013/01/gibson_graham_postcapitalist_politics.pdf
L’economia social i solidària és una visió socioeconòmica que travessa aquestes quatre esferes, és a dir, té propostes de democratització econòmica amb justícia social i ambiental que afecten com s’organitza la satisfacció de necessitats a través d’aquestes quatre esferes, per tant, com haurien de funcionar sota principis d’ESS.
S’ha de dir, però, que les propostes de l’ESS són desiguals en relació a les diferents esferes: s’ha treballat molt més l’esfera mercantil (a través de l’estratègia de mercat social), probablement perquè el gruix de la base social són iniciatives socioempresarials amb operativa de mercat. Per això, és fàcil completar la taula anterior amb la mirada de l’ESS sobre el mercat:
| El treball | L’accés a béns i serveis | Establiment de normes i regulacions | |
| El mercat social | Treball cooperativitzat, propietat col·lectiva de l’empresa. | El poder adquisitiu o renda obtinguda a través del treball cooperativitzat.
L’accés es basa en l’intercanvi de renda per béns i serveis, però mitjançant la corresponsabilització entre venedor i comprador, idealment a través del cooperativisme de consum. |
L’àmbit de l’ESS defineix institucions i eines regulatòries del mercat social. Alguns exemples serien el Balanç Social com eina de certificació, el Pam a Pam com a eina de visibilització, l’articulació sectorial i territorial, o la intercooperació com a mecanisme de negociació entre oferents. |
Per començar, podem dir que les economies comunitàries, d’acord a les definicions de més amunt, són aquelles iniciatives de provisió de béns i serveis que s’impulsen i s’articulen des de l’esfera comunitària i, per tant, en base a les formes de funcionament descrites a la taula, però amb mirada d’ESS:
| El treball | L’accés a béns i serveis | Establiment de normes i regulacions | Arrelament territorial i impacte positiu | |
| Economies comunitàries | No remunerat, amb diferents graus de voluntarietat, basat en l’actuació autogestionada d’un grup de persones activistes d’un projecte comú i col·lectiu.
La importància del treball remunerat en el funcionament intern és complementari o inexistent, per tant, sense l’activisme i la presa de decisions dels participants en les iniciatives aquestes entitats no podrien funcionar. |
La participació i activisme en el projecte, així com la pertinença i acceptació per part de la comunitat (implica acceptació de les normes i drets i deures). Accés basat en la gratuïtat i la reciprocitat, tot i que, en alguns casos, també hi entra el poder adquisitiu (p.e. per consumir en un grup de consum has de pagar els productes, però sense reciprocitat –en forma de torns- ni acceptació de les normes, no es pot consumir). | Diferents graus de regulació, tot i que en ser iniciatives organitzades, generalment compten amb formes de regulació explícites. És la comunitat qui defineix les normes, des d’un principi de democràcia i horitzontalitat i, per tant, es basen en la gestió comunitària. | En la seva activitat busquen reforçar els vincles socials i comunitaris de caràcter solidari, l’arrelament territorial i la generació d’impactes socials, culturals i ambientals positius en les seves comunitats. |
Quan parlem de gestió comunitària, fem referència a una de les característiques troncals en la organització i funcionament de tota iniciativa comunitària: que és la comunitat implicada en aquell projecte qui el governa i, per tant, n’estableix les normes de funcionament i prioritats.
La gestió comunitària no té perquè circumscriure’s a la gestió d’una iniciativa comunitària autònoma, sinó que trobem exemples de gestió comunitària d’un servei o recurs de titularitat pública-estatal. En aquest cas, des d’alguns àmbits institucionals i acadèmics es fa servir el concepte gestió públic-comunitària, per identificar aquesta hibridació entre l’esfera pública-estatal i l’esfera comunitària, on els recursos a gestionar (espais, equipaments) són de titularitat pública, però es gestionen de manera comunitària.
A un altre nivell, trobem altres exemples d’hibridació entre la comunitat i l’administració (habituals a molts municipis), com bancs del temps o horts col·lectius impulsats per les administracions, amb diferents graus de co-gestió amb la comunitat: si la comunitat té la decisió final i el pes en les decisions i l’establiment de prioritats, llavors podem parlar de gestió comunitària. Si, pel contrari, l’administració és qui té la última paraula o és qui marca el ritme de la gestió, aleshores estaríem parlant d’intervenció comunitària.
Quan parlem de concertació público-cooperativa-comunitària, estem fent una passa més i diferenciant tres coses en la gestió d’un recurs públic-estatal: la titularitat (pública), la forma de gestió (cooperativa) i la governança (comunitària).
Finalment, quan parlem de la dimensió sociocomunitària de l’ESS, podem diferenciar dos nivells:
- Macro: quan descrivim el moviment de l’ESS en conjunt, composat per la dimensió socioempresarial (entesa com la que conformen en conjunt de pràctiques més formalitzades i que operen a l’esfera mercantil) i la dimensió sociocomunitària (entesa com el conjunt de pràctiques d’ESS que operen a l’esfera comunitària). Ampliar info a “Guia per incorporar la dimensió comunitària a l’ESS”, Marges SCCL: https://marges.coop/wp-content/uploads/2021/02/GuiaComunitariESS.pdf
- Micro: segons els principis de l’ESS, a més de la seva funció socioempresarial, les organitzacions de l’ESS han de tenir un compromís amb el seu entorn i, per tant, han de contemplar l’impacte sobre la comunitat que genera la seva activitat
Segons aquest marc, i en resum, hi hauria diferents tipus de pràctiques possibles a identificar en funció del seu vincle amb allò comunitari:
- Economies comunitàries autònomes, amb diferents graus de formalització i identificació amb l’ESS (des del grup de mares que s’organitzen, fins al grup de consum molt polititzat).
- Experiències de gestió comunitària d’espais i recursos de titularitat pública
- Experiències de concertació público-cooperatives-comunitàries.
- Empreses i entitats d’ESS amb compromís comunitari
- Empreses i entitats d’ESS dedicades al treball comunitari.
Tipologies i caracterísitiques
En el marc del projecte impulsat des de la XES, ens plantegem mapar i identificar aquests dos tipus d’experiències:
- Economies comunitàries, amb diferents graus de formalització i identificació amb l’ESS (des del grup de mares que s’organitzen, fins al grup de consum molt polititzat).
- Experiències de gestió comunitària d’espais i recursos de titularitat pública – comptant amb la Xarxa d’Espais Comunitaris per aclarir criteris i dubtes.
Més concretament, i centrant-nos en l’objecte de la seva activitat, aquestes són les tipologies d’economies comunitàries que volem identificar:
- Grups de consum agroecològic.
- Xarxes i mercats d’intercanvi
- Bancs del temps
- Monedes comunitàries
- Horts col·lectius.
- Grups de criança compartida
- Habitatge col·lectiu.
- Comunitats energètiques.
- Comuns naturals (boscos, pastures)
- Xarxes de suport mutu
- Casals i ateneus populars
- Ràdios comunitàries
- Educació comunitària
- Serveis de titularitat pública cedits a la gestió comunitària
- Equipaments de titularitat pública cedits a la gestió comunitària
A l’hora de fer la identificació d’iniciatives, poden sorgir dubtes en relació a si els projectes que s’estan mapant es basen realment en la gestió comunitària. Quan tinguem dubtes sobre si una iniciativa es basa en la gestió comunitària, ens podem plantejar aquestes preguntes:
- Articulació al territori: és la iniciativa un subjecte actiu a la comunitat, que s’articula amb altres actors del territori de manera estable?
- Capacitat d’escolta: respon la iniciativa a les necessitats de la seva comunitat, i té mecanismes per adaptar la seva activitat a les mateixes?
- Impacte i retorn social: és la iniciativa un subjecte actiu a la comunitat, que impulsa projectes amb altres actors per reforçar i cohesionar la comunitat, sensibilitzar la població i fer incidència política?
- Democràcia interna i participació: té, tota la comunitat implicada en el projecte, la capacitat de participar en el dia a dia de l’organització i de decidir els aspectes més estratègics de la iniciativa?
- Treball remunerat vs. Treball voluntari: podria funcionar la iniciativa sense el treball voluntari de la comunitat? Si és que sí, llavors significa que el treball de la comunitat no és tan rellevant i que, per tant, difícilment podrem parlar de gestió comunitària.
- Relació amb l’administració: quin paper té l’administració pública en el funcionament de la iniciativa? Si l’administració té un paper en la presa de decisions i en el treball diari, no estaríem parlant de gestió comunitària. Si el paper de l’administració es limita a la cessió d’espais i recursos sense interferir en la dinàmica organitzativa, llavors sí que estaríem parlant de gestió comunitària.
- Entitat social vs. Economia comunitària: la iniciativa està impulsada i liderada per la comunitat o per una entitat social que intervé en la comunitat? En el segon cas, si l’entitat presta un servei a la comunitat, però no compleix tota la resta de criteris (especialment el de gestió democràtica), no estaríem parlant de gestió comunitària.
Projecte d’economies comunitàries
1. Visibilitzar les economies comunitàries (EECC): explicar a la ciutadania que es poden resoldre necessitats de manera comunitària i animar-la a participar d’aquests projectes, alhora que les fem visibles a un directori específic.
2. Apropament des de les xarxes locals i des de l’ESS a les economies comunitàries
3. Recollida d’informació per conèixer, aprendre i descobrir noves tipologies d’economies comunitàries a Catalunya
4. Detectar necessitats de les EECC per aportar a les bases de la Llei d’economia social i solidària
5. Autoidentficació com economies comunitàries
6. Adequació del Balanç Social comunitari
Abril-maig
• Formacions amb xarxes locals i comunitat de Pam a Pam i validació del marc conceptual
Juny-octubre
• Identificació i visibilització a través del web de Pam a Pam
• Campanya de comunicació per animar a la ciutadania que proposi punts i que participi de les EECC.
• Sessions de contrast:
◦ 1a quinzena juliol (13 juliol): comencem identificació a l’engròs i en aquesta sessió entrarem en detall en gradacions d’algunes tipologies. L’obrirem a les iniciatives comunitàries de diferents sectorials i decidirem si presentem una activitat a FESC
◦ 2a quinzena setembre (21 o 28 de setembre)
Novembre
• Acaba la identificació i es començarà l’anàlisi de dades (juntament amb el que reculli de Balanç Social)
• Possible sessió a la FESC, pendent de determinar.
Novembre-desembre
• Informe sobre economies comunitàries
• Aportacions al contingut de les bases de la Llei d’ESS
Procés d’identificació: pujar punts al mapa
Cada xarxa local s’ha de crear un usuari a través de https://pamapam.cat/xinxeta on el nom d’usuària sigui «XES + nom territorial». Guarda els codis que rebràs en un mail
Un cop enviat el formulari, aviseu a hola@pamapam.cat i us activarem els permisos per publicar punts.
Entrar al backoffice
Anar directament a https://pamapam.cat/backoffice/ui o bé clicant a «Àrea de gestió» a pamapam.cat (cantonada superior dreta) i entrar amb els codis. Si no recordeu la vostra contrasenya, podeu introduir a l’accés a l’àrea de gestió l’email amb què us heu registrat i restablir la contrasenya.
Comprovar si una iniciativa ja és al mapa
Abans de pujar un nou punt al mapa d’EECC caldrà comprovar si, encara que no aparegui al mapa específic, ja està registrat d’alguna manera a Pam a Pam.
Backoffice> Punts > Cercar > introduir els paràmetres de cerca > Aplicar
• Si apareix de color verd o gris, caldrà comprovar que tingui el filtre correcte perquè aparegui al mapa de les economies comunitàries: Doble clic sobre el nom de la iniciativa > Dades de Mercat Social > Filtres mapeig: seleccionar «Economies Comunitàries» i clicar la fletxa perquè aparegui a la columna de la dreta > Desar Extern/Desar Publicat
• Si apareix de color groc, blau o vermell consulteu com procedir a hola@pamapam.cat
• Si no apareix, caldrà crear un nou punt
Contactar la iniciativa per agendar una trobada
Hem el·laborat aquest correu de mostra que us pot ser útil per fer el primer contacte.
Crear un nou punt al mapa
2. Omplir la informació de les pestanyes segons indiquem en detall més endavant:
– Dades Bàsiques
– Comunicació
– Dades de Mercat Social
3. Desar Esborrany
4. Quan estigui a punt per publicar, a la pestanya Dades Bàsiques canviar el camp Estat a Extern i clicar Desar punt Extern. Ja hauria d’aparèixer al mapa de les economies comunitàries. A l’hora d’omplir les pestanyes és important seguir aquestes indicacions perquè totes les fitxes tinguin els mateixos criteris ortotipogràfics. No és necessari omplir tots els camps, però sí els que especifiquem amb * a sota
DADES BÀSIQUES
1. *Nom:
– Posar sempre en minúscules i majúscula a la primera paraula, excepte si són sigles.
– Per a les cooperatives o grups de consum, posar “Grup de consum + Nom”. Ex: Grup de consum El Rial.
2.* Any de fundació
3. *Descripció:
– Utilitzar sempre la 3ª persona del singular
– No començar pel nom de la iniciativa, sinó directament ‘És un/a…’.
– Ha de quedar clar quins béns o serveis ofereix la iniciativa, no només la filosofia.
4. *Fotografia:
Pujar sempre la foto genèrica que trobareu aquí
5. *Localització al mapa:
Insertar el punt en el mapa amb la tecla Ctrl + el cursor. Atenció, no funciona amb MacOS ni Linux.
6. *Adreça
7. *Comarca
8. *Municipi
DADES DE CONTACTE (incloure-hi les que es puguin aconseguir)
1. *Correu electrònic:
Aquest correu és públic, no posar el personal sinó el genèric de la iniciativa.
2. Web i xarxes socials:
– Posar les URL completes, també per les xarxes socials (amb http:// o https:// al davant)
Exemples: https://pamapam.cat/o https://twitter.com/pamapamcat
3. Què hi pots trobar:
– Posar els noms de les paraules clau que ajudaran a trobar la iniciativa al cercador
*No incloure fotos o ofertes aquí, és un espai només per a FESC
DADES DE MERCAT SOCIAL
1. *Desplegables Sector principal i Setors (Apunt: sovint es veu el text del desplegable tallat, podeu fer zoom out de la finestra clicant Crtl i + alhora uns quants cops i després Crtl i – per tornar en el format inicial)
Indiquem aquí quin Sector i subsector escollir segons la tipologia:
• Grups de consum agroecològic….Alimentació – Grups de consum agroecològic
• Xarxes i mercats d’intercanvi…… Espais i xarxes – Bancs del temps i xarxes d’intercanvi
• Bancs del temps……………………….Espais i xarxes – Bancs del temps i xarxes d’intercanvi
• Monedes Comunitàries……………..Finançament i Moneda Social -Moneda social
• Horts col·lectius……………………….Alimentació – Horts col·lectius
• Grups de criança compartida……..Salut i Cures – Criança
• Habitatge col·lectiu…………………..Habitatge i gestió de l’entorn – Projectes de convivència
• Comunitats Energètiques………….Subministraments – Comunitats Energètiques
• Comuns naturals (boscos, pastures): Habitatge i gestió de l’entorn – Comuns naturals
• Xarxes de suport mutu……………….Espais i xarxes – Xarxes de suport mutu
• Casals i ateneus populars……………Espais i xarxes – Espais i recursos de gestió comunitària
• Ràdios comunitàries…………………Comunicació – Mitjans de comunicació
• Educació comunitària………………..Educació i Recerca – Formació no reglada
• Serveis de titularitat pública cedits a la gestió comunitària: Espais i xarxes – Espais i recursos de gestió comunitària
• Equipaments públics cedits a la gestió comunitària: Espais i xarxes – Espais i recursos de gestió comunitària
2. *Forma jurídica (també hi ha opció “sense forma jurídica”)
3. *Persones implicades: especificarem per gènere:
- Persones remunerades: treballen assalariades en la iniciativa
- Càrrecs directius: tenen una feina assalariada de coordinació
- Òrgans de govern: es dediquen des de l’activisme a la goveraça o dinamització de la iniciativa
- Persones no remunerades / usuàries: accedeixen als béns o serveis de la iniciativa gracies a la seva participació
4. *Filtre de mapeig: IMPORTANT passar Economies Comunitàries a la columna del costat per a que pugui aparèixer al mapa
5. Formulari específic sobre necessitats A la part inferior de la pestanya Mercat Social trobareu la indicació per accedir al formulari de preguntes específiques d’EECC a comentar amb les iniciatives que identifiquem. Això ens donarà informació sobre el que es vol transmetre a les bases de la llei o com hi volem treballar des de la XES.
Per acabar, recordeu que cal Desar Esborrany i després Desar com punt Extern per publicar-lo.
Moltes gràcies per fer possible aquest procés!