Hem viatjat a Euskal Herria per apropar-nos al moviment de l’Economia Social i Transformadora i compartir coneixement, horitzons i reptes amb el projecte de mapatge Batura. Hem tornat amb un bon grapat d’aprenentatges sobre les particularitats del territori, projectes d’intercooperació i articulació del mercat social i iniciatives transformadores
Durant els dos últims anys, des de Pam a Pam hem acompanyat en la distància la creació de Batura, el mapa de la Economia Social i Solidària d’Euskal Herria i, ara que aquest projecte està a punt de sortir a la llum, les nostres companyes de Batura ens han convidat a visitar-les per intercanviar coneixement, experiències i reptes. Així, un grup format per xinxetes i l’equip tècnic de Pam a Pam vam viatjar a Gipuzkoa de l’11 al 13 de maig.
L’estada va durar tot un cap de setmana i va consistir en dues jornades d’aproximació a l’Economia Social i Transformadora (Ekonomia Sozial Eraldatzailea o ESE, l’equivalent conceptual a la nostra Economia Social i Solidària o ESS) a Euskal Herria i una jornada de reflexió sobre la cooperació i l’acompanyament entre Pam a Pam i Batura. Hem tornat amb un bon grapat d’aprenentatges, sorpreses per alguns dels paral·lelismes que hem trobat als dos territoris, satisfetes de conèixer les seves respectives particularitats i il·lusionades per enfortir les nostres connexions amb la xarxa d’ESE i encarar reptes comuns. Ens agradaria destacar dos dels ensenyaments amb els quals tornem.
Altres experiències de mapatge
D’una banda, en ambdós territoris les comunitats d’ESS i consum responsable han detectat la necessitat de crear mapes per fer visibles les iniciatives i afavorir la intercooperació. De fet, el divendres vam tenir una profitosa sessió intercanviant experiències, reptes i aliances amb varis projectes de mapatge de diferent àmbit territorial: SareTUZ a Donostia, Zentzuz Kontsumitu a Vitoria-Gasteiz i Batura a tot Euskal Herria. Vam pode comprovar com les experiències de mapatge d’iniciatives de consum responsable estan germinant a diversos territoris i com, amb elles, es plantegen tant el repte d’articular-se com la necessitat de pensar les millors formes d’enriquir-se de la feina mútua, compartir experiències i coneixements i replicar metodologies.
D’altra banda, ha sigut encoratjador conèixer els vincles i punts en comú entre l’ESS a Catalunya i l’ESE a Euskal Herria i veure com les dues viuen processos similars de creixement i enfortiment. De fet, Batura és una iniciativa impulsada per Olatukoop, una xarxa inspirada pel model de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i amb estretes connexions amb el cooperativisme de Barcelona. Constituïda com a associació, Batura està realitzant en la seva fase inicial el mapa
tge de cinc comarques de Gipuzkoa i té com a objectiu final mapar tot el territori d’Euskal Herria. Des de la convicció política que la metodologia, el coneixement i la tecnologia que s’ha desenvolupat des de Pam a Pam al llarg d’aquests anys han de ser comuns i oberts, els hem posat a disposició de Batura. Així, el seu qüestionari està basat els 15 criteris de Pam a Pam, als quals han afegit dos criteris addicionals per adaptar-lo al territori i el seu context: l’ús de l’euskera i la forma de propietat.
Una xarxa d’iniciatives d’Economia Social i Transformadora a Euska Herria
El dissabte va servir per conèixer millor a Olatukoop i a algunes de les iniciatives que la conformen. Olatukoop és una xarxa que neix amb la intenció de generar espais d’intercooperació entre iniciatives de l’ESE a Euskal Herria, i és de fet l’entitat que està apostant pel terme Economia Social i Transformadora —com a alternativa a Economia Social i Solidària— per posar l’èmfasi en el seu objectiu de transformació social. Treballen des de 2014 amb el repte de promoure una xarxa d’ESE que funcioni en euskera, que faci visible l’economia social al territori i que interpel·li a les iniciatives per impulsar del mercat social. Andoni Egia, membre de Olatukoop i de Hiritik At, ens explicà a manera d’anècdota l’acte fundacional, que reflecteix bé el seu caràcter de xarxa horitzontal i oberta: “Un dia vàrem decidir fer una quedada a través de la web per conèixer-nos i construir una xarxa cooperativa. Vam fer una convocatòria oberta davant l’Ajuntament de Donostia i les persones van anar arribant i es van anar agrupant…. Això va ser el 10 de maig del 2014”.
Actualment, Olatukoop agrupa unes 25 sòcies que es vinculen directament amb l’ESE. Un dels seus principals objectius és recuperar la història del cooperativisme basc i contraposar-la al poder acumulat per la Cooperativa Mondragón, la qual aglutina una visibilitat altíssima però s’allunya dels criteris fonamentals de l’ESE. A més, la xarxa es relaciona amb moviments socials, sindicats i partits, majoritàriament de l’esquerra abertzale, amb l’objectiu de proposar un model econòmic transformador que vagi més enllà de la política de partit.
Entre les iniciatives d’ESE que vam conèixer s’inclouen: Hiritik At, una cooperativa que desenvolupa estratègies de desenvolupament local; Lakaxita, un centre social col·lectiu i autogestionat a Irun; IzarKom, una cooperativa integral que, inspirada per guifinet i Som Connexió, proveeix serveis de telefonia mòbil i internet; Labore, una botiga agroecològica que, sota la forma d’associació, agrupa a 600 famílies sòcies; o Talaios, una cooperativa que ofereix serveis d’emprenedoria social cooperativa i serveis tecnològics basats en programari lliure. Igual que a Catalunya, a la regió de Bidasoa i a Euskal Herria en general hi ha la necessitat de crear projectes d’intercooperació, compartir experiències i replicar coneixement. Batura és en aquest sentit un projecte estratègic per a aquesta xarxa d’ESE: té la voluntat de ser un mapatge comunitari entre iniciatives que ajudi a enfortir la xarxa, a millorar la visibilitat de les iniciatives i a impulsar un model d’escalabilitat.
Pam a Pam, un projecte replicable
Vam finalitzar la nostra visita diumenge de matí a un alberg de muntanya a Oiartzun amb una jornada de reflexió sobre la cooperació i acompanyament que ha d’haver-hi entre Pam a Pam i Batura. Arran d’aquesta relació amb Batura i també la creació d’una rèplica del nostre mapa al País Valencià, a la comunitat Pam a Pam ens hem vist obligades a reflexionar durant els últims mesos sobre el model de replicabilitat que volem per al projecte. La Comissió d’Estratègia va aprovar el passat mes d’abril el model resultant d’aquests debats. Tot i que en un proper article al nostre blog l’explicarem en profunditat, avancem aquí les línies generals: atesa la dinàmica comunitària i la fórmula organitzativa i de presa de decisions horitzontal de Pam a Pam, entenem que l’escalabilitat a un marc territorial més bast queda limitada. Per això, apostem per facilitar la replicabilitat del projecte a altres territoris interessats, que hauran d’utilitzar noms i logotips diferents, en una relació sense dependències ni mecanismes de control, sinó amb un esperit de cooperació. Així, posem a disposició de les entitats vinculades a l’Economia Solidària i el consum responsable que ho desitgin el codi i la documentació sobre la metodologia que fem servir i, alhora, tenim la voluntat d’establir amb elles espais de coordinació. A Pam a Pam entenem que la metodologia, el coneixement i la infraestructura tecnològica que hem desenvolupat deuen ser procomuns, oberts i a disposició de totes les iniciatives amb les que compartim una mateixa visió política del moviment.
Tornem d’Euskal Herria il·lusionades per posar aquest model en pràctica amb Batura i confiades en que construirem una relació mútuament enriquidora per l’Economia Social, Solidària i Transformadora dels nostres territoris.
Víctor Giménez i Sara Mas