Aquest curs, a SETEM hem col·laborat amb la Universitat Oberta de Catalunya fent la tutoria d’un grup d’alumnes del Màster Universitari en Anàlisi de l’Entorn Econòmic que s’ha endinsat en l’Economia Solidària mitjançant unes pràctiques de recerca en aquest àmbit. Aquí us deixem l’article que ha escrit un dels alumnes que ha analitzat dades econòmiques de les empreses d’economia solidària especialitzades en el sector tèxtil a Catalunya.

En els darrers anys el capitalisme neoliberal ha estat qüestionat per un nombre cada vegada més gran de persones. Un model econòmic basat en la primacia del benefici econòmic a curt termini sobre qualsevol altre criteri, ha arruïnat moltes economies regionals i nacionals, afectant un nombre creixent de capes de la població. Com a resposta a aquesta situació, han començat a emergir una sèrie de moviments alternatius que propugnen una concepció diferent de l’economia. Entre aquests, l’anomenada Economia Social i Solidària defensa un enfocament diferent basat en la primacia de la persona i l’objecte social sobre el capital, fomentant l’economia de cicle curt i el consum local front el consum global.

Com a conseqüència d’aquesta concepció diferencial de l’economia, han sorgit diferents projectes en sectors que van des del financer al tèxtil, constituint-se, més que en una alternativa, en un complement de l’economia convencional. Un complement que ha repercutit especialment en l’àmbit social mitjançant diverses vies:

·       La incorporació al mercat de treball a col·lectius en risc d’exclusió social, com Teixidors, que han incorporat al seu projecte a persones amb dificultats en l’aprenentatge.

·       L’accés de certs segments de població a determinats serveis (especialment financers) dels quals que havien estat exclosos en l’economia convencional. 

·       La ubicació de l’activitat en zones en risc de despoblació.

Això vol dir que, per fer una valoració real del sector de l’Economia Social i Solidària no és suficient incloure paràmetres econòmics, ja que la seva grandària és molt inferior a la de l’economia convencional, sinó que és precís incorporar els efectes que genera en el seu entorn social.

Entre els punts més dèbils d’aquest model, trobem la dificultat que té per tancar la cadena de la vàlua del producte/servei a un circuit econòmic de cicle curt. Per exemple, en el cas del tèxtil. les activitats d’enfilar i tenyir són contractades en moltes ocasions a la indústria convencional.

És a dir, estem davant d’un sector que per mantenir el seu impacte social (i fins i tot incrementar-lo) caldrà que desenvolupi vies i eines de col·laboració amb altres empreses i col·lectius pertanyents a l’economia convencional. D’aquesta manera, aconseguirà reforçar el seu paper com a actor econòmic i social en la integració del territori.

Alfredo Garcia Varela, alumne del Màster Universitari en Anàlisi de l’Entorn Econòmic de la UOC.

​