L’economia social i solidària (ESS) vol construir una proposta econòmica que permeti superar el capitalisme depredador que consumeix el recursos naturals, genera desigualtats socials i ens aboca al 99% a una vida de misèria. La màxima expressió del capitalisme actual es la seva capacitat per mercantilitzar gairebé tots els aspectes de la nostra vida i fer-ho en un mercat on l’únic valor que es té en compte és la capacitat de generar beneficis econòmics sense mesurar-ne l’impacte social i ambiental.

Davant d’això l’ESS ha de ser capaç de proposar una alternativa que d’una banda extregui del mercat allò que no hi hauria d’haver entrat mai i de l’altra proposi un mercat que es mogui per uns valors que ens portin a un món més vivible i sostenible. Així a l’ESS construim propostes econòmiques que posen la vida al centre, tenim en compte l’impacte ambiental de les nostres iniciatives i treballem per establir relacions horitzontals i democràtiques.

Tal com es pot veure en els informes del mercat social català e la XES, que elaboren Balanç Social i Pam a Pam, el mercat social català, entès com la suma d’iniciatives de l’economia social, el seu volum de facturació i consum dintre d’aquestes i la capacitat de finançament de les finances ètiques, no ha parat de créixer els últims anys fins al punt que en l’últim informe podíem veure que al 2017, el Mercat Social Català implicava a 194.000 persones, donava feina a 6100 i generava uns ingressos de 213 milions d’euros.

Arribades a n’aquest punt, però, ens preguntem: és suficient? Quan podrem dir que hem construït un mercat social a Catalunya? Quines baules ens falten? Quines són les més dèbils? Entenent que la consolidació d’aquest mercat social és imprescindible en l’estratègia de construcció d’una alternativa real al capitalisme, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) s’està iniciant un procès de reflexió estratègica per a la construcció de Mercat social en el que Pam a Pam hi participa com actor clau.

La primera sessió d’aquest procès estratègic va tenir lloc el 6 de juliol a Mura en el marc de l’escola d’estiu de la XES i en que van participar una trentena de persones. Allà vam definir col·lectivament quines eren les fortaleses del Mercat Social Català i quins eren els esculls a superar per poder considerar que aquest mercats és sòlid. Així es valorava que l’articulació de l’ESS és molt més forta que fa 20 anys (quan va néixer la XES) i que ara ja hi ha centenars d’entitats que es consideren part del moviment i milers de consumidores responsables amb un relat consolidat entorn al consum responsable. Tot i així encara no podem dir que som capaces de cobrir totes les nostres necessitats dintre d’aquest mercat i moltes de les coses que hi consumim no tenen una cadena de valor completa dintre de l’economia solidària al darrera. Entre aquestes mancances destaquen principalment el sector primari, l’industrial i el tecnològic.

Partint d’aquesta base i del nou esquema de Mercat Social proposat pel Jordi Garcia i el Ruben Surinyach en la Guia del Mercat Social elaborada per a la diputació de Barcelona, vam elaborar un llistat d’estratègies per potenciar aquest mercat. Algunes d’aquestes estratègies feien referència a potenciar els sectors estratègics, construir eines per visibilitzar, promocionar i organitzar el consum, fomentar la intercooperació o entrar en contacte i crear propostes que donin resposta a les necessitats socials i es relacionin amb els moviments socials.

Aquesta sessió, però, com explicàvem a l’inici és només el primer pas d’un procès molt més profund que es durà terme dintre de la XES en el que es preveu que participin les diferents comissions i xarxes locals. La propera trobada per abordar aquest procès tindrà lloc a la FESC, el diumenge 27 d’octubre a les 11h on, a més de presentar els resultats recollits en el nou informe del mercat social català, abordarem i discutirem com avança el procès. Us esperem a totes!

Podeu consultar la introducció teòrica i relatoria completa del procès, aquí.