El diumenge 23 d’octubre, les xarxes alimentàries que formen part de l’Einateca agroecològica compartiran algunes reflexions al voltant d’aquest tema a la FESC.
La distribució contínua sent un coll d’ampolla i una de les principals contradiccions del moviment agroecològic. Fent una mirada retrospectiva, veiem que en els 70-90’s, el moviment agroecològic es va centrar en promoure els circuits curts i en la distinció de la certificació ecològica. A finals dels 90-2000, amb l’auge del cooperativisme de consum agroecològic, es va apostar per l’articulació de petits nuclis autogestionats i la relació directa grup-productores. Tot i que neixen empreses cooperatives que es dediquen a la distribució (com Món Verd o Hortec), la distribució es continuava veient com quelcom poc desitjable, capitalista, i que deterioraria la relació directa. A finals dels 2010 arriba el discurs del canvi d’escala, assumint que el consum agroecològic és massa reduït per a les necessitats de les productores. En aquest escenari, la distribució apareix com una baula ineludible en l’estratègia de construcció de sobirania alimentària a nivell de país.
El confinament de 2020, amb l’esclat de la demanda de ports a domicili, posa de manifest la urgència d’afrontar la necessitat de bastir una logística agroalimentària en clau d’economia solidària a Catalunya. Fruit d’aquesta certesa, a diversos territoris han sorgit i s’han consolidat xarxes entre productores i altres agents del sistema agroalimentari i s’ha donat un procés d’escalabilitat de projectes de distribució agroecològics a escala local. L’articulació en xarxes alimentàries locals (XALs) és un valuós pas per a facilitar reflexions col·lectives al voltant dels reptes que hem d’abordar: nodes ecologístics distribuïts pel territori o distribució més centralitzada? Quin paper ha de jugar l’administració pública en la construcció de grans infraestructures logístiques al servei de la producció i distribució agroecològica? Quina governança ha d’haver entre les XALs? Com construir un sistema agroalimentari en el marc de l’ESS que arribi a la majoria de la població i sigui sostenible social i econòmicament per a productores, distribuïdores i consumidores?
Article publicat inicialment al suplement InfoXES de La Directa el 3 d’octubre de 2022