L’Economia Social i Solidària i el consum responsable són una eina més en la lluita per canviar aquest sistema capitalista i neoliberal. Un dels principals suports de l’status quo a Catalunya i a Espanya són el mitjans de comunicació de massa que, cooptats per les mateixes empreses a les que haurien d’apuntar i atacar i pressionats pels poders polítics¹, s’han convertit en còmplices d’aquests. “Periodisme és difondre allò que algú NO vol que se sàpiga; la resta és propaganda”, deia Lord Northcliffe², i sembla que els grans mitjans s’han oblidat d’exercir-lo. Necessitem, per tant, noves fonts d’informació independents, verídiques i potents que ens permetin trencar el relat hegemònic imperant.

Bones notícies: aquests mitjans ja existeixen. Cada cop són més i més diversos: Des de 2008 s’han creat 579 nous mitjans de comunicació, 458 dels quals romanen actius³. Evidentment no tots ells són anticapitalistes ni s’organitzen segons els principis de l’ESS però n’hi ha molts que sí que ho fan. Tot i que seria interessant analitzar altres mitjans de comunicació, aquest article se centrarà en els mitjans escrits: diaris i revistes. Podem trobar des de publicacions de poble o barri com La Burxa o Districte 15 fins a d’altres d’abast mundial com ara 5W. A Catalunya tenim referents com per exemple La Directa o El Crític i a nivell estatal existeixen La Marea, El Salmón a Contracorriente,  Píkara o Alternativas Económicas, per citar-ne alguns. Són mitjans crítics, independents i de qualitat (que no objectius; “No hi ha informació objectiva. Una altra cosa és el rigor periodístic” que deia el Jesús Rodriguez, de la Directa, a la FESC 2015). A més, molts d’ells, tenen estructures democràtiques, són cooperatives i/o compleixen molts dels principis de l’ESS. De fet, en tenim dos al nostre mapa: La Directa i El Crític!

Per tant, si ja tenim mitjans independents i veraços, només ens falta enfortir-los i aquí entrem en joc els consumidors d’informació. Deixant de banda l’autocrítica que ens hauríem de fer per compartir continguts de mitjans de massa, sobretot links a clickbait (articles i notícies sensacionalistes destinades a generar ingressos mitjantçant la publicitat en línea), que és un tema que donaria per a un articles sencer⁴, m’agradaria centrar-me en la part més constructiva: què podem fer per enfortir aquests mitjans i ampliar el seu abast?

La resposta sembla senzilla: hem de pagar per la informació. A diferència d’altres productes, podem consumir informació sense pagar-la. Està bé que així sigui perquè aspirem a viure en una societat ben informada i és inviable que tothom ens subcrivim a totes les revistes i diaris independents. Aquesta accessibilitat però, ens ha acostumat a accedir a continguts per internet de forma gratuïta sense qüestionar-nos el model econòmic que estem promovent amb aquest consum. Si nosaltres no paguem per consumir informació o bé algú altre estarà pagant per a decidir què consumim o bé estem precaritzant la professió periodística (o ambdues coses). Seria contradictori defensar la precarització del periodisme des de l’ESS.

Si ens comparem amb altres països d’Europa veiem que, clarament, tenim la cultura del consum per la informació molt menys arrelada. Així la Mariana Vilnitzky, d’Alternativas Económicas, explicava a la FESC 2015 que mentre a França i Alemanya les revistes homòlogues a tenen 80.000 i 50.000 subscriptors respectivament, aquí La Directa, amb 10 anys d’existència, compta amb uns 2100 socis, La Marea amb uns 3000 i Eldiario.es⁵, el més gran, uns 12.000. Aquests números queden lluny del volum de tràfic dels webs que, en el cas de La Directa per exemple, és de més de 200.000 visites úniques al mes amb pics de fins 400.000 segons ens va fer saber el Jordi de Miguel en un debat a la I Fira del Consum Responsable (FCR). Aquesta diferencia notable ens indica que una gran part dels consumidors no se senten interpelats a pagar per aquest servei.

D’altra banda, però, lluny de conformar-nos amb això, hem d’aspirar a maximitzar l’eco d’aquests mitjans. Tot i que el públic és més divers del que podríem pressuposar (el Roger Palà, de Crític, comentava a la FCR que tenen usuaris d’una franja àmplia d’edats), encara estem lluny d’aconseguir que l’accés a aquesta informació sigui generalitzat. No podem negar que un dels escolls perquè aquesta informació arribi a tothom és que el seu accés queda restringit als usuaris d’internet. A més, un gruix important d’aquests usuaris desconeix l’existència d’aquestes fonts o, simplement, no solinformar-se per aquests canals, Així, una altra manera d’ajudar a enfortir aquestes iniciatives seria propiciar la seva presència (sobretot de les que són en paper) en espais comuns: bars, ateneus, universitats, etc. Com a usuaris podem incentivar que els espais que compartim se subscriguin a alguns d’aquests diaris i revistes o bé compartir les nostres edicions impreses un cop ja les haguem llegides.

Així com aspirem a aconseguir que els mitjans es regeixin segons els principis de l’economia social i solidària, el nostre compromís amb el periodisme de qualitat i combatiu ha de ser inqüestionable.

NOTA DE L’AUTORA (14/1/2016): Quan vaig escriure l’article vaig citar els mitjans escrits que em van anar venint al cap. Un cop compartit, me n’han comentat o he pensat en altres que també crec que podrien haver aparegut. Això no preten ser una llista completa dels mitjans crítics perquè seria impossible. Aquí van alguns dels que s’han anat nombrant: Revista Opcions (Amb 13 anys d’existència, va néixer amb la voluntat de divulgar el consum sostenible), El Diagonal. Pel que fa a mitjans no escrits: La Tele, Radio Terra. M’agradaria afegir la productora Metromuster que, sense ser estrictament un mitjà de comunicació, ha sapigut posar, amb el documental Ciutat Morta, una investigació i denúncia del Jesús Rodríguez (La Directa) en l’agenda pública.

NOTA DE L’AUTORA (20/1/2016): En una d’aquestes sinergies boniques que es produeixen a vegades a les xarxes socials, el Professor Bacterio, soci de Contrabanda FM, ha extés l’anàlisi de l’ESS i els mitjans crítics a les radios lliures en aquest article.