Escrit per la Laura Muixí.

Una s’avorreix d’escriure repetidament sobre els mateixos temes (o potser és que sóc de fàcil avorrir). Però és 8 de març i sí, un any més tenim motius de sobres per parlar de gènere: les dones seguim sent víctimes de la violència sexista diàriament. A qualsevol lloc i en qualsevol moment

I m’aturo aquí un moment perquè m’imagino que hi haurà qui necessiti que justifiqui amb dades les darreres frases, que a algú li podrien sonar alarmants (a les altres us sonarà insultant que m’hagi de justificar. Permeteu-m’ho, avui tinc esperit pedagògic):

11 dones assassinades a l’estat espanyol per violència masclista el 2016 (i tot just portem 2 mesos): http://ibasque.com/mujeres-muertas-en-espana-por-violencia-machista/

Les dones seguim discriminades al mercat laboral remunerat: http://www.ugt.cat/download/igualtat,_inclusi%C3%B3_i_no_discriminaci%C3%B3/dones_i_igualtat/Bretxa_2016-220216.pdf

Agressions sexistes a les diputades de la CUP: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Seguim-Verge-Maria-Magdalena-lEva_6_470412975.html

Alan, un jove trans, es suicida per l’hostilitat que rebia de l’entorn: https://directa.cat/actualitat/alan-un-altre-crim-de-genere

Seguim.

De vegades ens convencem que nosaltres estem exemptes de tota aquesta merda; que als nostres espais, als nostres col·lectius, cooperatives, organitzacions, on treballem per la transformació política, econòmica i social, hem superat aquest tema. Sí, de vegades jo també tinc aquestes fantasies. Us ho imagineu? Mmm…. però el cas és que patim també violència sexista a les assemblees i reunions de les organitzacions de les quals formem part, als espais lúdics i festius de confiança, en la distribució de tasques en actes i jornades que organitzem

Em remetré a l’estudi Femení Plural de les companyes Joana G Grezner, Elba Mansilla i Sílvia Alberich el 2014 en el qual assenyalen que: “El qüestionament d’una organització social i econòmica que es basa en desigualtats -i en genera-, unes fórmules de capacitació basades en l’aprenentatge compartit i el suport mutu, l’exercici del lideratge entès com quelcom col·lectiu, la presa de decisions participativa, una pràctica real de democràcia interna o la intercooperació són aspectes cabdals en l’eradicació de la discriminació i les relacions de poder de gènere presents al món econòmic i laboral. Tot i això, també a les cooperatives que responen a un model solidari, se segueixen trobant dinàmiques marcadament de gènere: dificultat de les dones per accedir a càrrecs de responsabilitat, concentració per sexes en determinades tasques i en determinats sectors o persistència de dificultats agreujades per part de col·lectius de dones migrades. D’aquesta manera podem afirmar que només una mirada de gènere transformadora, integrada activament en la política i en les persones que formen cada cooperativa, pot garantir aquesta confluència entre economia solidària i economia feminista, tot situant el benestar de les persones al centre i, per tant, en el reconeixement de la importància dels processos, materials i immaterials, de cura i atenció a les persones”.

Gent, cal que ens posem les piles. Anem amb uns quants segles de retard.

Poso un exemple d’Acsur-Las Segovias, ONG feminista que va realitzar un treball de la mà de la cooperativa Pandora Miriabilia per traduir en pràctiques organitzatives els seus posicionaments polítics feministes. Fruit d’aquest treball va publicar Del discurso a la práctica: poder y liderazgo en una ONGD feminista:  http://www.acsur.org/IMG/pdf/Poder_y_liderazgo.pdf (recomano com a eina a replicar a les nostres organitzacions el guió d’entrevista en profunditat, està a la pàgina 22).

També podem seguir l’exemple d’alguns moviments socials que han hagut d’afrontar violències masclistes als seus espais i a les seves files, i que han estat elaborant protocols de prevenció i abordatge d’aquestes. Potser trobarem que són encara millorables però són punts de partida molt pertinents per a la resta d’organitzacions que -esperem-  mica a mica ens anem prenent seriosament el tema i busquem la manera d’elaborar polítiques internes (diguem-n’hi protocols o la paraula amb la qual ens sentim més còmodes) per tal d’eradicar la violència masclista als nostres espais. N’hi han molts, en recomano un parell de força recents:

– Protocol per a la prevenció i abordatge de les violències masclistes als moviments socials (Sabadell, abril 2015):

https://drive.google.com/file/d/0B99nDQM8Qs0KaXE5T3hTUTJkT3M/view

– Protocol d’actuació contra les agressions sexistes a les Festes Majors del Poble Sec (Barcelona, juliol 2015):

http://www.labase.info/wp-content/uploads/2015/07/PROTOCOL-AGRESSIONS-FM15-1.pdf

I d’altra banda, voldria mencionar també que estem a l’espera de l’estudi sobre economia de les cures que publicaran properament la Sandra Ezquerra i l’Elba Mansilla, encarregat pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona. De moment vam assistir a la seva presentació el passat 17 de febrer a l’Ateneu Harmonia de Barcelona i algunes idees resumides de la presentació que va fer la Sandra són que cal democratitzar les cures des de la justícia de gènere: “cal lluitar contra la marginalitzat de les cures, treballar per la igualtat de renda i de temps propi entre homes i dones i per la igualtat de reconeixement entre tasques productives i reproductives”.

Recapitulem

Em rellegeixo i m’adono que he volgut tocar molts temes: dinàmiques de poder per raons de gènere a les nostres organitzacions, violència i agressions masclistes, economia de les cures…

Perquè treballar el tema de gènere ÉS TREBALLAR TOT AIXÒ.

I moltes coses més, que en aquest post no he prioritzat.

I moltes coses més que segurament desconec.

Encara volia anar més enllà i començar a parlar que incloguem ja d’una vegada el qüestionament dels altres privilegis (de raça, classe social, orientació sexual, capacitisme, edat, etc.) a través dels quals exercim l’exclusió als nostres espais. Perquè el gènere és un mecanisme de relacions de poder entre nosaltres, però sabem que no és l’únic. Deixo la idea en aquest paràgraf i tinc ganes d’ampliar-la aviat en un post sencer.

Seguim treballant, perquè si quelcom hem après és que no podem abaixar la guàrdia.

Allò personal és polític.