Inspirades per aquest article de Ricard Espelt ens plantegem analitzar els punts de la comarca del Bages. Així, teníem la intuïció que, fonamentalment, estàvem visualitzant les iniciatives del “nucli dur” de l’Economia Social i Solidària (ESS), és a dir, iniciatives dirigides a un públic bastant militant, i poques iniciatives de les dirigides a un “públic més ampli”, com petites botigues. En efecte, al Bages ja hem entrevistat moltes de les cooperatives de la xarxa Treballem Bé ( Mengem Bages, M’Bici, Fent País, Artfic, Encís, Els Caus, Fiare Banca Ètica); iniciatives pioneres a Catalunya, com Cal Cases , Irehom , Migjorn; d’altres de més comunes però sempre alternatives (Guifi Bages , EcoXarxa del Bages, l’Almaixera ) … i només una més “convencional”, per ser botiga, però no pas pel que ofereix i com ho ofereix: Goccia Verde Manresa.  I, per demostrar la tesi (iniciatives del nucli dur de l’ESS) hem analitzat els primers 13 punts mapejats, a partir de la graduació de puntuació que, es fa, en el qüestionari dels 15 criteris. I aquí podeu visualitzar-ho en forma de gràfica:

Com podeu observar, de 13 iniciatives, 10 les podríem situar en un quadrant que les identificaria tant d’ alta intensitat d’Economia Alternativa (EA) com de Consum Alternatiu (CA). Les altres 3 s’ubicarien, cadascuna respectivament, en els altres quadrants que combinen menors intensitats en EA i CA; major EA i menor CA; i major CA i menor EA.

Fet l’anàlisi al Bages hem traslladat l’avaluació a tot Catalunya, agrupant la informació per grans àmbits territorials, tal com s’observa en la taula següent:

I si observem la valoració dels 15 criteris, la seva agrupació en 3 grans blocs i les seves puntuacions per territoris, constatem, sense extraordinàries diferències territorials, el següent:

A nivell global, trobem puntuacions més altes en els criteris del bloc que mesuren l’Impacte Ambiental (criteris 8, 9 i 10) i una mica menors tant al bloc que mesura l’Organització i Treball com l’Impacte Social .

A nivell concret de cada criteri, de major a menor puntuació (entre 0 i 5), constatem la següent jerarquia segons el promig a nivell català (veure gràfica que il·lustra al inici l’article): Forquilla salarial (4’24);  Gestió residus ( 3’85);  Democràcia Interna ( 3’83); Criteris Ecològics (3’39); Proximitat (3’38); Participació (3’13); Transparència (3); Intercooperació (2’89); Desenvolupament personal (2’7); Comerç Just (2’62); Equitat de Gènere (2’47); Finances ètiques (2’06); Eficiència energètica (2’04); Integració Social (1’74); Programari lliure (1’47).

I, així, retornant a allò inicial,  però després d’allò analitzat, proposaríem:

1. Que Pam a Pam hauria de recollir iniciatives diverses, per a persones de diferents grau de militància en l’ESS i en els Consums Alternatius (CA).
2. Que les iniciatives d’ESS i els CA mapejades, haurien de tenir uns criteris de compliment obligatori, donat que són els que dimensionen l’alternativitat i la transformació social i econòmica que pretenem visibilitzar i contribuir a construir. Aquests podrien ser, per cadascun dels 3 blocs fonamentals de criteris: la Participació a Xarxes i la Transparència sobre l’Impacte Social; la Gestió de Residus sobre l’Impacte Ambiental; la Forquilla Salarial i la Democràcia Interna sobre l’Organització i Treball.

Finalment, fruit de l’anàlisi, però sobretot de les experiències com activistes, també hem constatat dues qüestions molt importants:

1. fer arribar les reflexions dels grups de Pam a Pam a les diferents iniciatives perquè els hi serveixi d’eina de reflexió i aprenentatge (comparativa amb puntuacions del sector, territori,…).
2. plantejar-se revisar periòdicament les iniciatives que són a Pam a Pam, per avaluar millores, retrocessos i evolucions.

Som partidàries de la transformació social i aquesta també es pot millorar mitjançant la descripció i l’anàlisi d’allò que des de l’activisme hem fet, estem fent i farem. Perquè HI HA ALTERNATIVES i, a més, nosaltres les podem i volem MILLORAR. Ens hi ajudeu participant?

Esmeralda Almazán i Xavier Rubio ( Pam a Pam Bages)