Aquest curs, des de SETEM Catalunya, hem realitzat el projecte Posa la teva xinxeta a Pam a Pam a l’institut Consell de Cent, un centre del Poble Sec que rep alumnat del mateix barri i del barris veïns, com ara el Raval.  El projecte va néixer amb l’objectiu de portar els valors de Pam a Pam a les aules dels instituts i introduir d’aquesta manera l’Economia Social i Solidària als continguts educatius de secundària, ja que en el currículum educatiu normalitzat no hi té cabuda. D’aquesta manera, el projecte tenia una doble finalitat: d’una banda, promoure una consciència crítica sobre les causes de la injustícia global i alhora les alternatives per a una economia solidària, i de l’altra, fomentar un canvi d’hàbits de consum entre els i les joves. Per complir amb aquesta finalitat, hem treballat amb l’alumnat de 3r de l’ESO cadascun dels criteris de Pam a Pam mitjançant tallers vivencials i dinàmiques participatives. Així, per exemple, hem debatut a classe sobre l’alimentació ecològica i de proximitat, el comerç just, les desigualtats de gènere, la democràcia a les organitzacions, la gestió de residus o l’estalvi energètic.

En acabar el projecte, els vam demanar que fessin una redacció sobre el què havien après amb el projecte i aquest és un breu exemple d’algunes de les seves valoracions:

Erika Garcia: “He aprendido que detrás de todo lo que compramos y tenemos pueden haber historias diferentes. Puede que exploten a niños para hacer un par de zapatos, que no respeten el medio ambiente, […]que los agricultores cobren mucho menos de lo que se merecen por su trabajo, […] que las mujeres no cobren lo mismo que un hombre aunque hagan el mismo trabajo…”.

Arbia Al Kamboui: “[…] mentre jo estic contenta amb un mòbil nou o productes que potser deixi d’utilitzar a les dues setmanes, un nen/a de l’altra punta del món cobra una misèria a canvi de quasi 12 hores de treball. Aquest és un taller molt interessant perquè ajuda a conscienciar als joves perquè no consumeixin més del que necessiten i els fa pensar per qui està fet, quantes hores hi ha dedicat, quant ha cobrat…”.

Ismael Fahmy: “Avui  dia les societats encara són molt capitalistes i s’aprofiten i fan servir aquestes condicions de treball.  […] La conclusió és, si vols que el món canviï comença per tu mateix i no deixis que t’enganyin.”

Kawtar Zahid:  “La desigualtat comença des que naixem, amb coses molt senzilles i simples, però que cada vegada se’ns va ficant al cap sense que ens n’adonem. […] A mi des de petita m’han ensenyat que he de ser una bona dona. He de saber cuinar i netejar la casa perfectament. He de conservar-me verge perquè el meu marit se senti orgullós de mi. No he d’ensenyar molt, he d’estar sempre tapada. No puc anar-me’n de viatge jo sola, sempre ha d’haver-hi una persona controlant-me com si jo no pogués cuidar-me soleta. […] El que realment m’agradaria és que aneu informant a més joves, a la nova generació, perquè el futur està a les nostres mans. […]Em sembla molt important informar i demostrar realment com està la societat avui en dia.”

Rayhane Touha M’rhizzou: “En el taller he aprendido muchas cosas, que ya sabíamos que eran de un origen perjudicial pero seguíamos haciendo. Ahora, gracias al taller, no puedo pasar de lo que sé, si no paro a pensar en cualquier cosa que quiero comprar, decir, ver o simplement regalar. […] Tenemos que cambiar la forma de pensar todos!”

Hafsa Imaan: “[…] ens ha fet reaccionar sobre les accions que fem cada dia, com ara el consum. […] He arribat a la conclusió que intentaré consumir tenint en compte les normes principals del Comerç Just perquè a la fi tots som humans i ens mereixem unes condicions mínimes per a tots.”

Dúnia Talbi El Alami: “He après a mirar de manera diferent moltes coses”.

No tinc clar si Posa la teva xinxeta a Pam a Pam farà que la joventut canviï radicalment els seus hàbits de consum d’un dia per un altre: és complicat mesurar l’impacte real que té sobre el comportament de les persones la divulgació d’un contingut crítics com aquest i, canviar d’hàbits, sovint és complicat a qualsevol edat. Però del que sí que estic segura és que l’ApS ha fet possible que la joventut es qüestioni la societat on viu i esdevingui un agent crític, i és això el que dóna sentit al projecte.

Finalment, us presentem aquest vídeo fet per l’equip de comunicació on recollim l’experiència d’enguany amb les valoracions de les joves participants.

<p