Xavier Rubio (multicooperativista, activista i amb música a les arteries i venes)

Doncs sí, diuen que «a la tercera va la vençuda»  i torno a penjar el retol d’ «Obert per Vacances» proposant-vos una mirada d’estiu al món i la vida mitjançant el #PamaPam .  A més, a partir de la tardor, el mapa i la pàgina web milloraran (sí és possible, podeu creure-vos-ho 🙂 ) per tant aquesta mirada barreja l’eufòria èpica d’allò que anem cap a més i millor,  i la melancolia emocional vers una eina, entranyable, treballada amb amor, afecte i cura, amb molta dedicació i superant més obstacles (molt tècnics) que no ens esperàvem.

Per tant, en aquesta mirada d’estiu 2017 no podia faltar «banda sonora» i ens la posa la imprescindible Ana Tijoux  que vull pensar     que coneixeu i, sinó, ja podeu obriu ràpidament una pestanya del navegador i aneu als seus canals de vídeo i de música.

Doncs la meva proposta és que, mitjançant el #PamaPam, puguem respondre, allò que es pregunta tot «rapejant» l’ Ana Tijoux a Todo Lo Sólido Se Desvanece En El Aire (disc Vengo, 2014):

Como sería este mundo sin capital

donde la vida fuera lo más elemental

donde todos fuéramos iguales universal

sin patrones ni amos ni el nuevo orden mundial

y sin tu fuerza policial.

¿Cómo sería?

Yo me pregunto, pregunto

¿Cómo sería?

Dime ¿cómo sería?

Yo me pregunto, pregunto

¿Cómo sería?

Així, agosarat de mena com sóc, afirmo que, a Catalunya,  ja podem respondre «como ES ESE mundo» que es pregunta l’Ana Tijoux; i que d’entre les 400 iniciatives i projectes de l’Economia Social i Solidària que recull i mostra el mapa col·laboratiu Pam a Pam ,  a bona part d’elles «la vida YA ES lo más elemental», «todas YA SOMOS iguales» i «sin patrones ni amos y CON OTRO orden LOCAL»

«Dime ¿cómo sería?» A Can Batlló ja és!

Comencem la mirada per un dels diferents espais on clarament es visibilitza com es consolida l’economia social i solidària, amb projectes exemplificadors: Can Batlló,  al  Carrer Constitució, 19 del barri de la Bordeta, de Barcelona.  Així La Borda “construeix habitatge per comunitat” i Coòpolis l’ateneu cooperatiu de Barcelona, “fomenta la transformació social des del foment  de l’economia cooperativa”. Al solar de Can Batlló (delimitat per la confluència dels carrers Constitució i Hartsenbusch) des del 17 de febrer La Borda està construint (només amb fusta) l’edifici que ubicarà 28 pisos per persones sòcies habitants, en un solar municipal cedit per 75 anys a la cooperativa i on la propietat és col·lectiva i no individual. I Coòpolis, des del 3 de maig, i  ubicat a la planta baixa del Bloc 8 de Can Batlló, ja actua oferint accions formatives i de promoció del cooperativisme i l’economia solidària, i serveis d’acompanyament. I a la vegada, s’avança en l’elaboració del projecte executiu de l’equipament definitiu al Bloc 4, en un espai de 4000 metres quadrats, amb la previsió d’obertura durant el primer semestre de 2018.

«Sopla un viento fugaz como una señal de este ideal» A Gràcia el mapa creix i creixerà

Si, fugaçment el vent de Pam a Pam passà la tarda del 30 de juny per diferents punts del districte de Gràcia de Barcelona, com aperitiu del que s’esdevindrà de setembre a desembre. La llibreria La Caníbal al carrer de Nàpols, 314, la botiga  d’alimentació CoopMercat al Passeig de Sant Joan 186, l’Escola cooperativa Nou Patufet al carrer Encarnació 22 , a l’Espai la Tregua del carrer Congost 16 i el Jardí del silenci al carrer de l’Encarnació 32, mostren la diversitat d’iniciatives de l’economia social i solidària del districte. Si voleu participar en noves activitats teniu una cita, el dimecres 20 de setembre, a les 6 de la tarda, a la Llibreria La Caníbal.

«Con el corazón plagado de amor,… Nada ni nadie podrá quitar este palpitar para impulsar,» Amb cura, les persones al centre

Ja es poden trobar, arreu del país, experiències que tenen per objecte d’activitat atendre les necessitat de cura de les persones: sense abandonar encara Gràcia, al carrer Mozart 2, es troba una proposta de salut integrativa (Cos Cooperativa); a Sabadell (Carrer Ribot i Serra, 104) la cooperativa de fisoterapeutes Tracta’m sccl ; al Bages, a Sant Vicenç de Castellet, la casa de naixements Migjorn.  L’economia social i solidària ja intenta avançar en la provisió d’una cura digna en el conjunt del cicle vital i en la seva democratització («donde la vida fuera lo más elemental» que canta Ana Tijoux).

«Nadie nos podrá borrar este gran soñar, este fuego que llevamos a dar».

Arreu del país neixen i s’articulen nous focus d’economia social i solidària. La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya ja té en marxa la propera Fira d’Economia Solidària de Catalunya (la sisena!) i la presenta dient: «NI TEU, NI MEU. NOSTRE! FEM COMUNITAT. En aquesta FESC 2017 volem aprofundir en aquestes nocions de què és allò comú i com garantim que el que creem hi pertanyi. Enfront d’un capitalisme individualista i privatiu, volem construir una economia col·lectiva i accessible. En aquest moment d’auge de l’ESS, en el qual hem aconseguit que algunes administracions hi estiguin apostant com una font de creació de llocs de treball, volem aprofitar l’espai de la FESC per preguntar-nos com ens afecta això i quines dependències ens genera.». En efecte l’Ajuntament de Barcelona mitjançant el Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària, i la Generalitat de Catalunya amb els Ateneus Cooperatius, estan contribuint a l’enfortiment i la promoció de l’economia social i solidària.

Tanmateix per l’ESS, la seva fortalesa, perdurabilitat, resistència, incidència i dissidència construint «un mundo sin capital y sin fuerza policial» es garanteix en la participació directa de la ciutadania. Aprofita, doncs, que estàs «obert per vacances» i busca el teu grup de xinxetes taronges del #PamaPam més afí i/o proper; la xarxa local de la XES on puguis participar; la teva entitat de finances ètiques, la cooperativa d’energia, de mobilitat, de telefonia, de consum agroecològic… En definitiva,  activa’t, enxarxa’t perquè tu, nosaltres, totes podem fer realitat les paraules de l’Ana Tijoux quan canta «Todo lo sólido se desvanece en el aire / toda materia se deshace en un solo instante / Todo lo devora, todo se desploma / Se cae a pedazos como el imperio de Roma» i fer néixer un “món on fem tot allò que deien que no podíem fer”.