Una de les reflexions que es fan des de l’economia feminista és que no només ens hem de fixar en els resultats (actitud productivista, a la que sovint caiem també des de col·lectius i moviments socials), sinó que hem de posar el procés al centre. No s’hi val tot per tal d’acomplir un objectiu, per més lloable que sigui.

La Daniela Osorio, l’Anna Fernandez i la Mònica Haas Caruso, són membres de la comissió d’economies feministes de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). La XES, és una xarxa d’entitats que aposten per construir una altra manera de fer economia, posant la sostenibilitat de la vida i del planeta al centre, donant valor a aspectes que l’economia capitalista margina com la proximitat, la transparència o l’horitzontalitat. I malgrat que l’equitat de gènere sigui un d’aquests aspectes que posa en valor l’economia solidària, és més o menys senzill dir que ens preocupa aquest tema i no tan fàcil mirar amb lupa quines són les nostres pràctiques quotidianes, qüestionar-les des d’una mirada feminista i transformar-les des d’aquesta perspectiva.

No és fàcil que ens donin l’oportunitat de ser còmplices del procés des del minut zero, sense embuts. No és comú que generem espais on puguem conèixer la intimitat dels processos d’altres organitzacions, on puguem parlar sense complexos de les dificultats i dels fracassos dels processos que estem impulsant. I l’estratègia té tot el sentit: compartir el treball fet amb generositat, inspirar i donar eines i idees que es podran aplicar a altres organitzacions o col·lectius en els quals altres persones estiguin participant. Teixir noves complicitats, multiplicar l’efecte transformador.

És sorprenent tot el que han estat capaces de fer en aquests 6 mesos curts de vida que tenen com a comissió. Algunes de les idees a destacar de la seva experiència són: la importància que donen al fet d’estar articulades en una comissió específica que porti per nom ‘economies feministes’, i que es dediqui explícitament a aportar la mirada feminista a tot el que es faci des de la XES, a la vegada que han mantingut la seva participació en les altres comissions, per tal d’assegurar que aquesta mirada travessa totes les pràctiques de l’organització. Una eina concreta que van compartir és una plantilla d’observació de les desigualtats de gènere per analitzar les reunions, que han començat a portar a la pràctica. Per utilitzar-la, graven en vídeo la reunió que es proposen observar, avisant a totes les participants d’això i procurant que la càmera sigui el menys evident possible. Després es troben les membres de la comissió i visionen juntes la reunió seguint la plantilla d’observació. La seva experiència és recent, l’han posat en pràctica en una única reunió, i ha sigut força reveladora, doncs el que els semblava que havia sigut una reunió tranquil·la en la qual hi havia hagut poques coses a observar pel que fa al gènere, va resultar tenir més contingut del que s’imaginaven. Les persones que havien participat presencialment de la reunió, també van detectar moltes coses que durant la reunió els havien passat per alt. Una altra de les idees que va sortir, és la inconsciència de les dinàmiques de rang quan s’està al cantó del privilegiat, i la dificultat d’haver d’estar sempre atentes a aquestes dinàmiques per no acabar-se convertint en les formiguetes invisibles amb sobre-càrregues de treball.

Algunes reflexions que van sorgir en el moment del debat, van ser sobre les diferents diversitats, no només la de gènere. Hauríem de ser conscients a qui marginem, què no tenim en compte a les nostres reunions i espais, i a la resta d’aspectes que ens donen rang i, per tant privilegis, quan estem en col·lectiu: estudis universitaris, classe social, procedència cultural, etc.

Ara falta preguntar-nos si hi ha inquietud d’incorporar experiències com aquesta als col·lectius del Bages. Si veiem necessari aplicar aquestes reflexions als nostres espais i si podem articular-nos per aprendre’n conjuntament. Preguntes que podem fer-nos plegades en possibles futures convocatòries.

Font: Apunt.info