La Barcelona de dues velocitats

Si mirem els mapes de l’ajuntament o el mateix Pam a Pam veurem que la zona nord, exceptuant el districte de Sant Andreu, es caracteritza per una absència total de punts, iniciatives socials, empreses emergents… i això també esdevé exactament igual a la zona sud, tot i que Can Batlló és un pol d’atracció prou fort com per a poder contrarestar l’absència o falta de visualització d’iniciatives.

És per això que potser hem de revertir els esforços a començar per les iniciatives que estan als marges, a la perifèria d’allò important; aquells punts que sobreviuen al mapa moltes vegades amb una xarxa mínima i en un context on no hi ha demanda de productes ecològics ni eficiència energètica, que no té proveïdors d’ESS ni espais on participar en un banc ètic, han de dedicar un esforç considerablement més alt que els que es troben a la zona cèntrica.

Així, quan visualitzem el mapa, el més probable és que ens trobem amb la materialització de la Barcelona de dues velocitats. Visualitzem certes iniciatives al centre que compleixen molts dels criteris abans esmentats perquè tenen un públic objectiu que ho consumirà (moltes vegades tenir aquest públic depèn també del poder adquisitiu del mateix) i una perifèria que tindrà una puntuació molt menor en gran mesura a causa d’aquest context.

Quan generem mapes també generem tendències

Les persones escullen on volen anar a viure pels serveis que puguin tenir al voltant (aquest és un criteri ecològic de primer ordre) i, per tant, amb la creació de mapes d’iniciatives estem ajudant a generar valor a determinades zones de la ciutat. Així, com tot terme és essencialment un terme comparatiu, la generació de més valor en una zona només es pot fer traient el focus d’atenció d’una altra i ajudant a accelerar el procés d’estratificació urbana.

Com podem donar valor a les zones de la perifèria que no compleixen criteris, però que, en canvi, poden ser essencials per a la creació de valor a mig termini? És una pregunta que ens hauríem de fer les entrevistadores de Pam a Pam quan visitem els espais. Hem de ser benvolents? Ser més laxes en l’escrutini dels criteris? O potser podem crear més contingut annex que aporti valor?

Jo apostaria per una opció que ens exigeix un esforç més gran a les persones entrevistadores. A part del necessari (segons el meu parer) biaix territorial, l’entrevista potser hauria d’incloure un seguiment per part de la persona entrevistada que tingués recursos i fes una actuació a un any vista de més proximitat amb les iniciatives entrevistades. Fer un esforç actiu de cerca de coadjuvants, projectes partners, tutoritzacions, bateries de xerrades o materials didàctics dirigits a aportar valor.

Per això es necessitaria un treball intern en profunditat a Pam a Pam que encara no s’ha fet, però val la pena canviar tendències i assumir la responsabilitat de revertir la creixent polarització urbana.

Viles i pobles

Tal com deia al principi, parlo de Barcelona perquè és el que conec, però hauríem d’aplicar els mateixos criteris a les viles i pobles, ja que entenc que si a Barcelona estem precàries, a d’altres parts ho estan més i, per tant, hauríem de fer l’esforç nosaltres (les Xinxetes Taronges) de sortir a fora quan se’ns demani. Les iniciatives de fora ja solen fer un esforç continuat molt gran per venir fins a la gran ciutat per a massa temes que imposa la burocràcia legal o la llunyania dels centres administratius. No caiem en l’error de pensar que és igual un viatge d’anada que un viatge de tornada.