Des que va començar el confinament pel Covid, hem canviat l’hàbit de la nostra compra d’aliments i això afecta tant a qui els produeix com qui els consumeix. Per una banda, han augmentat les quotes de mercat de les grans cadenes de supermercats; fet que perpetua un sistema d’aprovisionament alimentari que empobreix la pagesia i consolida l’oligopoli de grans empreses en el mercat alimentari global. Però, per l’altra, un bon nombre de persones ha decidit passar-se a l’alimentació saludable i sostenible amb productes agroecològics o de proximitat. La pagesia que comercialitza a través de venda directa ha vist com les comandes arribaven fins i tot a triplicar-se i ha fet esforços extraordinaris per donar resposta a tanta demanda.

Alhora, la petita pagesia i artesanat agroalimentari que venia els seus productes a mercats a l’aire lliure, menjadors o restauració ha passat per una situació d’emergència per donar sortida a aquests aliments i ha hagut de buscar nous canals de venda, alhora que continuava cultivant, pasturant o elaborant. En molts casos, s’han articulat localment creant nous canals conjunts de venda directa. A Catalunya hem registrat un seguit d’iniciatives de circuits curts de comercialització que són les que tenen, com a màxim, un intermediari entre el producte final i qui el consumeix o entre qui el produeix i qui l’elabora. Alguns exemples ja pre-Covid a Catalunya són Mengem Bages (distribuïdora i botiga agroecològica) o Mengem Osona (associació de productores amb botiga pròpia), però també s’en han creat o reactivat moltes durant l’estat d’alarma. És el cas la Xarxa agroalimentària de la Cerdanya, Fet a la conca o Del Parc al Plat (Alt Pirineu), entre d’altres.

Amb el desconfinament, el repte és ara consolidar aquest canvi de mentalitat cap al consum d’aliments de proximitat i saludables i vehicular-lo cap a una compra corresponsable amb la pagesia. Durant el confinament hem rebut els aliments a casa, sovint gràcies al sobreesforç que suposa el repartiment a domicili a mans de qui també els produeix; sense passar per alt l’impacte ambiental que suposa el porta-a-porta. Ara ens toca a nosaltres, com persones consumidores, assumir el nostre compromís amb el sector primari i ser conscients de la capacitat que tenim per enfortir les xarxes agroecològiques, amb nous canals de compra d’aliments i un canvi d’hàbits del nostre consum,.

La compra col·lectiva, una alternativa solidària amb la pagesia

Des de fa dues dècades, són molts els col·lectius que s’han constituït en barris i municipis per promoure un consum alternatiu d’aliments. Són els grups o cooperatives de consum, persones que s’organitzen per gestionar compres conjuntes amb uns valors compartits, com poden ser la producció ecològica, la proximitat o l’economia alternativa. Al mapa de l’economia solidària de Catalunya Pam a Pam, se’n poden trobar una seixantena filtrant per alimentació.

De la llavor d’aquests grups de consum i continuant amb defensa de la sobirania alimentària, ha nascut els darrers anys una altra forma d’articular la compra conjunta: les botigues i supermercats cooperatius. Distribueixen sobretot aliments ecològics amb una model de governança democràtica i una infraestructura professional. Alguns ja estan en ple funcionament, com La Osa Coop (Madrid), Landare (Pamplona) o Bio Alai (Vitoria) El Rodal (Sabadell), L’Egarenca (Terrassa), o Som Alimentació (València) i d’altres estan en fase de creació, obertes a noves participants per fer-los possible: l’Artiga (Olot), Food Coop Barcelona, Super Coop Lavapiés, Super Coop Manresa, La Feixa a Mataró o A Vecinal a Saragossa.

A més a més, des del projecte Abastiment Agroecològic, d’Arran de Terra i la Xarxa d’Economia Solidària, suggerim encara un altre format. Proposem comandes col·lectives de productes agroecològics des d’entorns ja organitzats que no acullin grups de consum: espais comunitaris, ateneus, casals, AFAs, xarxes de barri o poble, associacions culturals o esportives, etc. Per facilitar-ho, hem posat a disposició recursos i materials que hem anat desenvolupant en una comanda de prova a diversos projectes productors d’una mateixa zona i així unir recursos logístics de transport.

A banda de les fórmules de compra col·lectiva, és necessari continuar donant suport als comerços de proximitat que vertebren circuits curts de comercialització. De la mateixa manera, hem de mantenir vius els mercats agroecològics o de pagès, que continuen sent alternatives al model alimentari dominant.

Necessitem seguir articulant propostes i accions col·lectives per generar noves fórmules que ens enforteixin com a societat i com a territori. Com ja apuntàvem en l’informe Sembrem Transformació, l’aliança entre l’economia solidària i el moviment agroecològic pot ser una de les claus per consolidar un model econòmic que recuperi la sobirania alimentària i ens facin més resilients als temps que vindran.

Judit Quintana, equip tècnic de Pam a Pam al projecte Abastiment Agroecològic

Podeu consultar aquí l’article publicat en castellà a El País el 4 de juny del 2020.